El Mas i la Masia del Cerdà
El mas el Cerdà està format per més de 150 hectareas de terreny dedicades actualment a la ramaderia. En el bell mig del mas s’aixeca la masia del Cerdà que precideix tot el Mas. Es tracta d’ una impressionat masia documentada el s. XII, tota ella envoltada per una estructura de barri on si troben 4 masoveries i varis graners.
Està catalogada com a Bé d’ interès cultural local per la seva magnitud i interès arquitectònic. Des d’ aquest espai es poden gaudir d’ espectaculars vistes el Montseny , la costa de Centelles, el Collsacabra i Pirineus.
Aquesta masia té el valor afegit que és la casa on va néixer l’ il.lustre eginyer Ildefons Cerdà Sunyer el 23 de desembre de 1815. Va ser l’ any 1440, que la família Cerdà va adquirir aquest Mas i fins a dia d’ avui ha mantingut el nom que la família ja li va donar el s. XV.
Actualment el mas segueix tenint activitat agrícola i ramadera, però l’ espai de la masia i el seu entorn s’ ha adequat per ser un espai d’ esdeveniments i celebracions on tothom pugui gaudir de la bellesa d’ aquest entorn i respirar l’ essència rural i de l’ història que encara transmet el Mas.
Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau
Enginyer, urbanista i polític. Neix el 23 de desembre de 1815 al mas el Cerdà de la Garga de Centelles. Com que no era l’hereu el seu destí va anar encaminat als estudis.
El 1835 es trasllada a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid i exerceix com enginyer de l’administració estatal a diverses províncies.
Abandona la seva carrera el 1849 quan es converteix en l’hereu del mas Cerdà i contrau matrimoni amb Clotilde Bosch. A partir d’aquest moment s’instal·la a Barcelona on exerceix d’urbanista i reprèn la seva activitat política.
Entre les seves obres destaca el Pla de reforma i eixample de Barcelona, aprovat definitivament el 1860, i la Teoria General de l’Urbanització, publicada el 1867.
Amb la Restauració de la Monarquia d’Alfons XII s’acaba la seva vida política i professional.
Amb una salut fràgil, una posició econòmica delicada i una vida personal sempre subordinada a la pública, mor el 21 d’agost de 1876 a Caldes de Besaya (Santander).
